Degut a un problema sostre de la sala polivalent del convent de Santa Clara, on atenem en horari de secretaria, com a mesura preventiva, s’han de suspendre totes les activitats i no es podrà fer l’ús d’aquest espai, fins que s’hagin restablert les mesures de seguretat. Si voleu contactar amb nosaltres estem disponibles al telèfon i correu electrònic.
Banc de Temps de Lleida 
Hola bones tardes estic buscant el poema de Eduard Batlle ,la llar que vam ser ,la que duiem tatuada a la cara, algú em pot ayudar?
M'agradaM'agrada
Aquí tens Sergio:
LA LLAR QUE VAM SER, LA QUE DUEM TATUADA AL ROSTRE
La llar, acollidora i neta. La llar, petita, assolellada i vella
La llar perduda. La llar que ningú mai no envairia.
La llar de l’etern retorn. Som milers que la cerquem en va.
I molts més encara els que no la cerquen: la creuen runa
d’enderroc. La llar que els vents afuaren.
Garbuix de noms propis. Allà on s’establiren les línies
mestres dels que som. El model dels simulacres,
tot i que res pot ser el mateix. Noves jàsseres
fan altres cases. L’orfandat no marxa amb aigua i sabó.
La llar enclavada a la memòria. La llar de les obsessions.
La llar dels naufragis. La puta llar.
La llar que ens assetja des d’alguna mirada.
La llar que vam ser, la que duem tatuada al rostre
Eduard Batlle
M'agradaM'agrada